Mentalitzant-me

Aquesta setmana no tinc massa res per explicar.

De moment m'estic concentrant en la ditxosa Berga-Santpedor, intentant posar-me en forma físicament (fa riure que pretengui estar mínimament decent en una setmana!), i posant-me en forma psicològicament.

Físicament em dedico a anar a caminar cada dia a bon ritme o fer una bona estona de cinta intercalant el caminar amb el córrer... de tota manera m'he assegurat el cotxe escombra per si a mig camí faig figa.

Psicològicament m'entossudeixo amb la idea de fer-la tota sencera si o si, però també intento escoltar al Joan i al meu "coach" quan em diuen que no sigui animal i faci el favor de no fer mes del que el meu cos pot suportar.

En fi, que amb tot això ja tinc feina per passar la setmaneta ben ocupada.

Quan estic en impassos, siguin esportius o no, me'n vaig tot sovint al meu llibre fetitxe, "El senyor dels Anells".

En aquest cas no paro de recordar aquell fragment del tercer llibre, segon capítol (sempre segons la divisió original de Tolkien), "Els genets de Rohan", on l'Aragorn, el Legolas i el Guimli decideixen deixar a la seva sort en Frodo i en Sam i sortir disparats camp a través en una llarga i esgotadora persecució intentant recuperar al Merry i al Pipin de les fètides mans dels seus raptors els Orcs.

L'Aragorn diu: "...Som a punt d'emprendre una persecució que serà considerada una meravella per les tres races: Elfs, Nans i Homes."

Mes endavant es narra: "...Van deixar enrere els boscos que vorejaven el llac. Pujaren llargs vessants, foscos, durament retallats contra el cel que ja envermellia amb la posta. I arribà el crepuscle. I desaparegueren, ombres grisenques enmig d'una terra pedregosa."

"...Avançaren en fila índia, corrent com llebrers rera una pista poderosa, amb una brillantor anhelant als ulls. En direcció pràcticament cap a l'oest..."

A veure si se m'encomana la força d'esperit dels tres guerrers davant la seva fita i soc capaç d'afrontar la caminada amb elegància, jejeje!

Ja us en mantindré al corrent.

P.d. Tot plegat o amenitzo amb una mica d'Annie Lennox, Emiliana Torini i Enya i la seva contribució a la pel·licula basada en el meu estimat llibre.... sempre m'ha agradat la Lennox, la Torini no la coneixia i l'Enya, be, sempre m'ha carregat una mica, però aquesta cançoneta m'agrada.... poder una mica condicionada pel fet que la història que representa m'apassiona?? (jeje).